Categories
Privadesa

Digitalització: una distòpia de cinc estadis

Internet o de la “comunicació ciutadana d’ostentació de la vida privada i de reconeixement social”

Daniel Amo

És indubtable que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) evolucionen. L’Internet primigeni de finals dels anys 60 no és la mateixa que l’actual, ni en arquitectura tècnica ni en contracte social. Emperò, no tinc tant clar si l’evolució sempre ha anat a favor de la cituadania o de vegades en sentit contrari.

En el transcurs històric de les TIC, la ciutadania esdevé consumista en un inici hipoconnectat i hiperprosumista en una actualitat hiperconnectada sense precedents. Tanmateix, hi ha un aspecte que es manté: continuem amb l’exaltació de la publicació de la vida privada (nostra i de la resta de persones sense consentiment) en un intent d’ostentació i de reconeixement social. I això és una característica humana que s’ha explotat sobremanera per diferents parts, fins al punt de viure en una vigilància activa capitalista i tecnològica.

Privadesa ara

Internet és el medi d’accés al Món Digital. Aquest, ben situat per McLuhan als anys 60 en la seva Aldea Global, és més bé un conjunt d’aldees tribals on tothom sap algunes coses molt esbiaixades i uns pocs ho saben tot.

Daniel Amo

Per entendre on som en termes de privadesa digital, cal conèixer l’evolució del context TIC. I no estem en el millor moment. De fet, estem a 20 o més anys d’equilibrar l’asimetria de poder cituadania-tecnològiques.

Cinc estadis

Entremig de l’evolució de les TIC i per despistar als cibernautes, penso que s’hi van construir moltes cortines de fum, com ara la fal·lera de protegir-nos contra els suposats dolents de la pel·lícula (aka hackers) amb tota una sèrie d’antivirus i antispams. Què hi havia al darrere de tot plegat?

Segons la meva humil opinió, la realitat ha estat sempre les seguides lluites entre empreses tecnològiques per a dominar i crear monopolis capitalistes de dades. Aquestes lluites i cortines aconseguiren derivar l’assumpte de la privadesa digital a uns pocs experts. Tot just ara, afloren al primer pla mediàtic gràcies a les pròpies eines que ens dominen. I potser sí que ara és més fàcil que mai donar veu a aquests pocs experts que parlen de privadesa, capitalisme de dades, vigilància capitalista o soscavament de la identitat a Internet. Tanmateix, també és possible que estiguem davant d’una nova cortina de fum.

Sense entrar en conspiranoies, a resumides comptes l’evolució de les TIC la desengruno en cinc estadis. Cadascun dels cinc estadis es construeix a sobre i depenent de l’anterior:

  1. Internet: És EL medi. Es creen les vies Romanes d’intercomunicació, o com va dir Al Gore als anys 90 “les autopistes de la informació”. Ara, el medi de cables aeris/terrestres/marítims, satèl·lits i ones permet que els paquets d’informació puguin arribar a qualsevol punt del món que estigui connectat a la xarxa de xarxes.
  2. Web: Es crea el llenguatge i protocols de documentació estàndard que permet digitalitzar el coneixement i fer-lo públic.
  3. Plataformes: Són una actualització pels cibernautes que activa la socialització característica de la nostra espècie. Els cibernautes passem de consumir a prososumidors (productors socials consumidors).
  4. Apps: Són una extensió de les plataformes que faciliten l’accés a Internet via ús del Web. Les Apps acostumen a conviure en l’ecosistema de telèfons mòbils intel·ligents però s’expandeix a qualsevol lloc via petits maquinaris i programaris connectats a Internet
  5. Coses. Sensors + maquinari + programari que com a un tot connecten a Internet, envien dades a Plataformes i es (ens?) controlen via Apps.

Fins aquí tot bé. Tenim un medi d’intercomunicació, un estàndard documental, uns llocs digitals on estar en contacte amb altres cibernautes i uns programes dins de telèfons mòbils que poden rebre notificacions gràcies a maquinari sensorial interconnectat. Tot això a un preu irrisori i subvencionat per les nostres dades. Ara bé, acceptem el cost associat?

Deixeu-me que als cinc estadis hi afegeixi la construcció actual d’un sisè. Com el primer i, més enllà de ser una interfície, farà disponible un nou medi de comunicació: la lectura, escriptura i emmagatzematge d’impulsos elèctrics neuronals.

Internet i l’enllaç cerebral són medis d’entramats tecnològics, un d’electrònic i l’altre d’elèctric. Dispositius de comunicació amb parla silenciosa de Marc Zuckerberg o Neuralink d’Elon Musk són clars exemples d’interfícies del nou medi. Ambdues propostes em recorden a aquelles empreses que van explotar Internet en els seus inicis, però en esteroides.

En definitiva, el cervell serà un òrgan al més estil Johnny Mnemònic, connectat a Apps, aquestes a Plataformes, aquestes al Web i finalment a Internet. Quan l’enllaç Internet-Cervell succeeixi, probablement la realitat física començarà a trontollar, es crearan consciències digitals, es farà efectiu el transhumanisme i es deixarà pas a l’Homo Digitalis. En quant a privadesa, si ara se’ns filtren les dades de comportament, en aquest futur transhumanista se’ns filtraran les dades de pensaments.

Distòpia feta realitat

Imagina que, de forma automàtica i sense alternativa, cada vegada que connectis a Internet via Web o App

a) estiguis sotmès/a a observació constant

b) se’t prenguin dades biomètriques, de comportament, personals i metadades

c) per a manipular-te i, per evitar-ho

d) t’hagis de defensar amb tècniques de protecció digital, criptogràfica o d’ofuscació humana.

Aquesta és la realitat del Món Digital ara.

Daniel Amo

L’evolució enginyeril dels cinc estadis internet-web-plataformes-apps-coses expliquen el soscavament de la privadesa del cibernauta d’enguany, doncs fan possible:

  1. Una captura constant de
    1. Dades personals
    2. Dades biomètriques
    3. Dades de comportament
    4. Metadades
  2. Capitalisme de les dades

Els qui comercialitzen amb dades els hi interessa qualsevol tipus de dades, fer-se-les pròpies i comercialitzar-les en una economia de dades que ens degrada com a cibernautes, ens vigila i ens manipula.

Aquest escenari distòpic és degut a diferents factors econòmics, legals, polítics, socials i tecnològics. Tots aquests factors s’han construït sobre idearis d’un Internet obert, llibertari i prometedor d’un entorn no governable en una asimetria de poder dominada per tecnològiques. Cal preservar la nostra privacitat en línia per evitar que ens convertim en matèries primeres del capitalisme de dades. No som el producte, som matèria prima que se’ns cola pel colador xinès de les tecnològiques. I el que sobra es guarda ven segur a l’espera d’un valor futur a descobrir.

Durant el 1949 en George Orwell va publicar el llibre 1984 on hi descriu una distòpia de vigilància activa i opressiva. El 1984 neix Mark Zuckerberg, qui ha contribuït a construir una distòpia del més estil Orwellià. Segurament s’ha arribat a aquesta situació gràcies al poc interès que en general mostrem per la higiene digital. Paradoxalment, el poc interès és degut primer a la desconeixença de la necessitat de tenir higiene digital i, després, d’ignorar-la per conveniència.

Som governats per empreses tecnològiques mitjançant l’anàlisi de les nostres dades i comportaments, generant-se una asimetria de poder tecnològiques-estats-ciutadania.

Daniel Amo

Sé que és una asseveració que requereix una profunda explicació prèvia. No l’exposaré ara. Primer exposaré com aquesta asseveració té orígens a l’enginyeria darrere dels inicis d’Internet, Web, Plataformes, Apps i després Coses en una següent entrada Digitalització: una arquitectura d’espionatge.


Escolta el podcast Connecta amb Dani Amo, un espai on parlo d’humanitat, tecnologia i privadesa en converses disteses amb persones destacades d’aquestes temàtiques. El podcast segueix la màxima “sí a la tecnologia, no a la asimetria de poder”.

Blockchain amb Jordi Herrera
Intel·ligència Artificial amb Karma Peiró
De la veritat absoluta amb Àlex Hinojo
Educació en temps de COVID-19 amb Miquel Àngel Prats
Asimetria de poder amb Simona Levi