Categories
Privadesa

La paradoxa dels monopolis de vigilància

Ens fan ballar termes. Ens torna a passar de la mateixa manera que vam confondre privadesa i seguretat. El capitalisme tecnològic d’avui no és capitalisme, és monopoli de vigilància i té nom: GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft).

Capitalisme de vigilància?

El capitalisme GAFAM és de vigilància com bé apunta Suzana Zhuboff en el seu llibre The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power. Zhuboff encunya un terme de molta força i dues paraules surveillance capitalism, en català, capitalisme de vigilància. Emperò, jo el canviaria per monopoli de vigilància on el capitalisme és el medi, penso que és més escaient.

El capitalisme de vigilància de Zhuboff fa referència a com les tecnològiques ens utilizen de dues maneres

  • Com a matèria primera per esprémer el nostre nèctar compost de dades, dades personals i metadades.
  • Com a ens manipulables per a un mercat publicitari propagandista, dirigit, agressiu, tòxic i alienador.

Som baines portadores de dades. Un cop els monopolis ens les han succionat totes les utilitzen per manipular-nos i mantenir-nos en un estat d’embriaguesa hipersocialitzat i infinit. És per això que al capitalisme de vigilància li hem de dir monopoli de vigilància:

Un monopoli exercit per poques tecnològiques amb molt de poder que s’aprofiten de relacions governamentals, de lleis pobres, desactualitzades i a remolc d’una tecnologia navegant a velocitats tant altes que treuen més de 20 anys a qualsevol jugador actual i nouvingut.

Daniel Amo

Pactes, duopoli i monopoli

De tot plegat n’és exemple el darrer pacte co-opetition entre Apple i Google. Aquest pacte fa que Google sigui el cercador per omissió a l’iPhone i que Apple rebi una corresponent contrapartida econòmica. Aquests tipus de pactes desperten preguntes inquietants: com altres cercadors com DuckDuckGo, que prometen privadesa en les cerques, poden fer-se camí davant d’aquest control d’internet d’Apple i Google?

Fixem-nos en Google per un moment. Té molt de poder. És una veritat tàcita. Té tant de poder com per obviar la proposta de privadesa del P3P o proposar noves tecnologies que en certa manera poden debilitar la privadesa i la seguretat d’usuaris, com els Web Bundles. També té prou de poder com per voler trencar amb les universitats, arrelades en les societats des de fa gairebé un mileni, tot proposant una hiperespecialització de 6 mesos basada en MOOCs de Coursera. Sembla que a Google 1.000 anys d’història universitària no li semblen suficients com per a respectar l’àmbit acadèmic. Comprarà Google a Coursera imposant el seu Google Classroom? Això tindria sentit en quant li redueix la competitivitat. Amb Simona Levi mantinc una conversa distesa sobre asimetria de poder entre el cloud educatiu de Google i eines sota el control de les institucions.

Ara anem a Apple. No tot el que es bo per uns és bo per la resta. Vetuaquí la paradoxa del monpoli. Parlo del cas d’Epic Games vs Apple&Google. El 30% de comissió que aplica Apple (i Google) és bo per ell, però no és bo ni per Epic Games, ni per la resta de desenvolupadors, ni per la resta d’usuaris. Si no fos per la confusió, encara que és subtil i ens enganya davant d’eufemismes politico-econòmics, és probable que estiguéssim 100% a favor de les tecnològiques. Tanmateix, és necessari contemplar el contrapunt d’Epic Games. En un monopoli, la competitivitat capitalista es redueix al mínim i en conseqüència els guanys dels desenvolupadors baixen. És de llibre.

Quan el poder es concentra en una Apple Store o Google Play Store les normes no les posa la comunitat, les posa l’empresa tecnològica que hi ha al darrera. En qüestions d’Stores es pot parlar de duopoli, dues empreses dominen el sector de les descàrregues d’aplicacions per a mòbils. Ara aquest duopoly estén el seu poder en un monopoly co-opetition, on el pacte Apple i Google les uneix en un ens controlador de les cerques a Internet.

Estratègies de llibre

Apple, que ara apliquen un 30% de comissió (Google també) podria pujar preus i no passarria res. Aquesta estrategia es diu lideratge de preus. El que lidera el mercat puja preus enviant una senyal a la resta d’entitats dins l’oligopoli. La resta d’entitats apugen els preus en resposta. Malauradament, les lleis antimonopoli dels EUA no acostumen a penalitzar aquestes pràctiques doncs no hi veuen monopoli.

En el capitalisme hi ha competitivitat. En canvi en un monopoli/oligopoli (encobert) en Mill ho deixa molt clar:

Quan els competidors són pocs, sempre acaben acordant no competir.

John Stuart Mill

Els (x)polis als EUA estan presents en diferents indústries. I no és que hi hagi menys indústries, és que hi ha menys competitivitat. Això fa que els sous siguin més baixos i que els preus de productes siguin més alts. És la realitat quotidiana de la societat contemporània. Com diuen Tepper and Hara en el seu llibre El Mite del Capitalisme:

La paradoxa és que el que és bo, correcte i lògic per la corporació no és bo, correcte o lògic per la economia com un tot. El creixement de monopolis no implica un creixement de l’economia.

Jonathan Tepper i Denise Hearn

En definitiva, monopolis, duopolis i oligopolis en la indústria tecnològica digital faciliten l’efecte de capitalizació de dades, dades personals i metadades. És així pels orígens d’Internet, dèbils en infraestructura de seguretat i privadesa degut als que la van dissenyar i programar.